Avui a la nostra secció d´entrevistes, parlem amb l´Octavi Mestre, un reputat arquitecte i docent, professor a moltes Escoles internacionals d´Europa i América, co-director de la revista t18magazine i director d’un prestigiós despatx d’arquitectura, en el que OTP Enginyeria hem col·laborat en diversos projectes com el del edifici de Colonial a la Travessera de Gràcia.

 Que et va motivar a entrar en el món de l’arquitectura?

Allò important no és tant com entres sinó com surts, no com comences sinó la forma d’acabar. Diuen que els homes volen ser el primer amor d’una dona i elles, sempre més intel·ligents, desitgen ser l’últim.

Com va néixer el meu interès per l’arquitectura? De petit dibuixava bé i tenia una certa facilitat per a les matemàtiques i els meus pares consideraven que, necessàriament, aquestes qualitats havien de desembocar en ser arquitecte.

De fet, dels 15 als 17 anys, vaig voler ser biòleg, després físic, després em vaig decantar per la filosofia i la medicina, arribat el moment, vaig començar, al mateix temps, les carreres de medicina i arquitectura. Ben entrada la carrera, encara no sabia si l´acabaria, però una assignatura sobre història de l’arquitectura contemporània, en tercer curs, em va encaminar cap a la meva vocació autèntica.

 Que ha canviat en el sector des de que vas començar?

Han canviat moltes coses, ja no dibuixem amb rotrings sinó per ordinador, ara que es parla de l’oficina sense papers es quan hi ha molta més paperassa, molta més gestió, molts més agents implicats en aquest procés sempre difícil i coral que és construir. En 30 anys ha canviat la manera de tramitar llicències, hi ha molta més seguretat en les obres. Ara sabem que la terra no es infinita i que tenim que tenir cura del planeta i la sostenibilitat passa a ser un factor important.

En unes coses hem millorat i en unes altres hem anat francament a pitjor. D´altres son, simplement, conseqüència dels nous paràmetres i requeriments als que hem de fer front. El progrés, en termes absoluts no existeix, de vegades allò que guanyem per una banda, el perdem per l´altra.

Explica’ns una mica sobre el teu projecte mes ambiciós.

Em consta parlar del projecte més ambiciós, perquè l’ambició sempre és i ha estat la mateixa, respondre a les necessitats del client tenint cura dels suggeriments del lloc i de fer el màxim amb els mínims elements.

De totes maneres, seria faltar a la veritat dir que no hi han projectes més importants que d’altres. En el nostre cas haver guanyat el concurs per remodelar el Centre Comercial L´illa Diagonal ens ha permès una trajectòria en el món del Retail que, juntament amb totes les obres fetes en d´altres països, Regne Unit, França o Suïssa, amb les darreres obres pel CERN ens han permet surfejar la crisi, amb una certa dignitat.

Però, potser, si tinc que destacar un únic projecte, seria, per raons emocionals, la meva pròpia casa a Tamariu.

En l’opinió d’un arquitecte, quina importància tenen les Instal·lacions, en l’edificació actual?

Sovint els arquitectes veiem els edificis com la pell, i les enginyeries com els seus budells. Allò important és que els budells facin la seva feina i que no facin massa soroll.

De totes maneres, amb la complexitat creixent del món, les instal·lacions acaben sent fonamentals en un edifici, perquè  cada dia exigim més prestacions als nostres edificis.

Un edifici et pot agradar o no, però sempre ha de funcionar correctament. I perquè funcioni correctament, les instal·lacions son una peça clau.

Com valores la col·laboració d’OTP Enginyeria?

La rapidesa i operativitat d´OTP han resultat, en tot moment, tan tranquil·litzadors que puc dir que la col·laboració  ha estat un èxit rotund.

Les empreses son, les persones que les composen i des d’ací vull agrair, en especial, la figura de l’Hèctor Fernàndez. El seus coneixements en la matèria i el seu tarannà, afable, sempre disposat, conversador brillant en les distàncies curtes, han estat fonamentals en totes les aventures que hem fet conjuntament.